Etiquetas
Aeroport, Jurisprudència, Polítics, Presó, Sentències, Tribunal Suprem
El passat 18 de gener el meu amic i periodista del diari Ara Àlex Font es feia la seguent pregunta al seu blog referint-se a la nova llei que permetrà enviar els polítics a la presó: «¿On s’establirà la frontera entre el delicte i la simple mala gestió?». Doncs bé, probarem d’explciar-ho.
Des de fa molt de temps, el Tribunal Suprem dels EEUU ve establint una línea molt clara: la negligéncia. Posaré dos exemples.
Fa anys, al començar les retransmisions de televissió dels partits de beisbol, la majoria de franquicies van decidir deixar de jugar a les tardes per passar a jugar als vespres ja que les audiències eren més altes i donaven molts més diners als clubs. Totes les franquicies menys una, ja que el seu accionista majoritari es resistia a canviar els horaris. El seu argument era que el equip havia estat sempre familiar i els nens havien d’anar a veure el joc al camp a les 4 de la tarda i no a la nit. Evidentment, els altres equips van començar a ingressar més diners, van tenir millors jugadors i poc a poc aquell equip es va anar enfonsant. Els socis minoritaris i tot el món li va voler fer entendre al president que aquella política acabaria per enfonsar el club. No hi va haver manera i quan el va enfonsar, els socis minoritaris el van demandar per burro i per haver-los fet perdre un munt de diners invertits.
El TS va ser molt clar: els negocis i les decisions tenen un risc, de vegades s’encerta, de vegades no. Enlloc està escrit quina és la decissió correcta. Empresaris il·luminats s’han fet d’or amb les seves idees extravagants de la mateixa manera que empresaris molt preparats s’han enfonsat seguint milers d’estudis de mercat.
Però tenim un segon cas. Aquest cop la demanda era contra la vidua d’un empresari molt ric. Aquesta dona no es presentava casi mai a les reunions i quan ho feia, ho feia beguda. No es llegia mai els informes i no prenia cap decisió. Així fins que fa enfonsar moltes empreses que havia heretat. Els accionistes minoritaris farts d’aquella actitud, la van demandar i aquest cop sí, el TS va condemnar la senyora per negligent.
La línea que separa, doncs, el delicte de la «mala gestió» o una gestió amb la que no estem confromes és la negligencia. Si els gestors tenen una idea o un projecte i aquest no surt bé, per molt que no ens agradi, no podem exigir responsabilitats. A mi el famós «Plan E» sempre m’ha semblat una barbaritat que ha fet que empitjori la situació económica. Hi ha molts economistes que així ho diuen, pero la veritat és que també hi ha molts que sostenen el contrari.
Una altra cosa és el aeroport de Castelló i altres infraestructures que es van fer sense tenir el més mínim estudi de viabilitat económic o la menor planificació. Alguaire era una aposta estratégica que va sortir malament i s’han d’exigir responsabilitats polítiques, però mai penals. San Roque, en canvi, clama al cel per la falta del més mínim estudi, la més mínima previsió o un simple projecte, fora del negoci de la construcció de la infraestructura en sí.
I una volta més de clau. Encara que aquets polítics haguessin decidit fer-se enrera i no fer aquestes infraestructures, ¿no creieu que els seus ciutadans els haguessin penjat i escridaçat pel carrer? ¿Haguessin guanyat les eleccions dient que no farien un aeroport com el de les capitals veïnes? Al final, aquí som tots responsables.